Sense lĂmits torna carmen mola, lĂșltim fenomen de la novel·la negra espanyola (250.000 lectors) i la seva autora mĂ©s audaç i enigmĂ tica amb una entrega encara mĂ©s revulsiva, violenta i sorprenent. «ningĂș torna indemne de linfern.» Ă©s la nit del cap dany xinĂšs, comença lany del porc. la chesca, al capdavant de la brigada danĂ lisi de casos des de fa un any, ha quedat amb lĂĄngel zĂĄrate, per. a lĂșltim moment aquest no shi presenta. tot i aixĂ, ella surt a divertir se, coneix un home i passa la nit amb ell. lendemĂ al matĂ, tres individus se li planten al voltant del llit i una olor repulsiva de porc impregna el dormitori. desprĂ©s dun dia sencer sense tenir notĂcies de la seva companya, els membres de la bac comencen a buscar la. compten per a la recerca amb una ajuda inestimable: la de lelena blanco, que va deixar la policia desprĂ©s del daltabaix que va suposar el cas de la xarxa porpra, per. Ă©s incapaç de donar lesquena a una amiga, encara que la gelosia pot jugar li una mala passada. molt aviat la brigada anirĂ entrellucant lhorror, fĂsic i moral, del qual la chesca no Ă©s lĂșnica vĂctima. «a cada cas perdem un tros dĂ nima», diu lelena al zĂĄrate. a mesura que avancem en la lectura, fins i tot nosaltres podrĂem sentir el mateix. la crĂtica ha dit: «tots cauen rendits (qui lagafa no la deixa anar) davant la força i la intensitat duna hist.ria que no desmereix el millor noir de pierre lemaitre, comparteix elements amb sandrone dazieri i tĂ© com a protagonista una (sĂ, Ă©s una dona) detectiva daquelles que fan Ăšpoca (i sĂšries).» inĂ©s martĂn rodrigo, abc «lelena ferrante espanyola? carmen mola irromp amb força en el panorama de la novel·la negra.» juan carlos galindo, el paĂs «qui Ă©s carmen mola? potser importa? les seves novel·les atrapen amb una originalitat que ens sotmet i ens fa desitjar mĂ©s, molt mĂ©s, quan, horroritzats, ens adonem que estem ja en lĂșltima pĂ gina.» jordi llobregat, director de valĂšncia negra «la novel·la negra o muta o sestanca. carmen mola, lescriptora mutant. el pitjor della, que no la pots convidar a un festival.» carlos zanĂłn, director de bcnegra «sigui qui sigui, mola sha superat a si mateix/a.» m. rodrĂguez rivero, «babelia» (el paĂs) «des de la primera pĂ gina, carmen mola, sigui qui sigui, demostra tenir una veu pr.pia, i aix., en el gĂšnere negre i fora daquest, ja Ă©s molt, potser la meitat de tot. o mĂ©s.» lorenzo silva, director de getafe negre «on estava amagada aquesta narradora?» ĂĄngel del carrer, director de gijĂłn negro
